A l’acte del PSC de Sant Quirze contra la violència de gènere que va tenir lloc el passat dijous, on van intervenir elprimer secretari Antoni Rebolleda i la vicepresidenta del consell de dones del PSC, Lucía Solís, es va recordar a totes les dones que pateixen la violència masclista, a les més de 7000 dones que, només a Catalunya, compten amb ordres de protecció contra els seus maltractadors però sobretot a aquelles que ja no hi són entre nosaltres.
La violència de gènere es reprodueix en la vida pública i en la privada, moltes vegades oculta per la pròpia societat i entorn de la víctima. En aquesta ocultació, hi ha un col·lectiu al que pocs reconeixen aquesta situació i que queda encara més amagat per interessos estrictament economicistes i de mercat, el segon negoci econòmic del móndesprès del tràfic d’armes. Estem parlant de l’explotació sexual, qüestió que també va ser tractada durant aquest acte.
No és un tema per abordar-lo des de la moralitat, sinó des del respecte als drets fonamentals de les persones. Des de la pròpia societat i sobre la base de la nostra història de cultura judeocristiana, mal entesa en molts aspectes, s’ha acceptat una sexualitat diferent dels homes envers les dones, el que s’anomena una “doble moral”. Només ens hem de preguntar: algú està a favor del proxenetisme, de les màfies o del tràfic de persones amb finalitat sexual?
La ONU no reconeix la prostitució com un treball perquè atenta contra la dignitat i els drets fonamentals de les persones. Només un 5% de les dones que exerceixen la prostitució ho fam de manera voluntària, el 95% restant viuen en un estat d’esclavitud i explotació, això és una conseqüència directa de la feminització de la pobresa. Des d’aquest punt de vista, nosaltres com a socialistes, no podem estar d’acord amb aquesta supervivència de l’esclavitud i de la submissió de les dones davant dels homes.
La situació és complexa i la seva solució encara més. Tradicionalment s’han mantingut 4 posicionaments respecte la prostitució:
- El sistema regulacionista que reconeix la prostitució com una activitat laboral més per ser exercida de manera lliure i voluntària. Als països on s’ha aplicat aquest sistema com Holanda, el resultat ha estat contrari ja que des de la seva implantació a l’any 2000 s’ha incrementat el tràfic de persones per la seva explotació sexual.
- El sistema reglamentista que regula els espais on es pot exercir la prostitució (els anomenats “locales de alterne”)
- El sistema prohibicionista que penalitza a la prostituta, és a dir, penalitza a qui realment és la víctima
- El sistema abolicionista que té com a objectiu penalitzar i perseguir al proxeneta i no criminalitzar a la prostituta sinó buscar alternatives que preservin la dignitat i el respecte a la persona
Des del partit socialista entenem, i així s’està treballant en les diferents ponències legislatives, que si volem avançar cap a una societat més lliure i digna, el sistema més adequat és l’abolicionista, com a mesura per poder eradicar progressivament l’explotació sexual de les persones tractades com una mercaderia, treballat des d’una estratègia interdisciplinar, en que intervinguin tots els agents implicats. Per exemple, a Suècia en la seva llei contra la violència de gènere de l’any 97 ja reconeixia la prostitució com una pràctica reprovable socialment.
Els socialistes volem que la sexualitat entre persones sigui en condicions d’igualtat, i tal i com diu el nostre manifest fer una “crida general al respecte i a la dignitat de les persones”, només si són capaços de transmetre aquests valors al nostre jovent i als nostres infants podrem millorar com a societat i eradicar la violència de gènere.
És un desig de futur , que s’ha de treballar en el present.